La tos és un reflex que es produeix amb la finalitat de buidar les vies respiratòries de cossos estranys o secrecions. Pot ser normal en cas de, per exemple, ennuegar-nos o, en canvi, ser manifestació d'una malaltia quan és intensa o es presenta per temps perllongat. El mecanisme que la genera és complex i té tres fases.
FASES DE LA TOS
La primera és la d'inspiració, quan s'omplen els pulmons d'aire i s'obre la glotis, que és l'obertura superior de la laringe. En la segona fase es tanca la glotis i es contreuen els músculs respiratoris i abdominals, amb el que es comprimeix el tòrax, augmentant amb això la pressió. En la tercera fase s'obre la glotis i s'expulsa l'aire de manera brusca, produint-se el so característic.
TIPUS DE TOS
És important conèixer els diferents tipus de tos per poder explicar-li-ho detalladament al professional sanitari en cas que calgui. La tos pot presentar-se de manera aguda, amb pocs dies de duració, com en una grip. També pot ser crònica, perllongant-se per setmanes o fins a anys, com la tos de fumador.
La presència o no de secreció o flegma és una de les característiques de la tos. En cas de ser seca, generalment és causada per inflamació de la mucosa que revesteix la tràquea i els bronquis. En cas de presentar-se amb flegma, aquesta es deu a un augment en el volum de la secreció que normalment es produeix en els bronquis. Si la seva coloració és groguenca o verdosa sol ser símptoma d'infecció.
La presència de sang en la secreció mai ha de prendre's a la lleugera. En aquest cas és imprescindible una immediata consulta a l'especialista de l'aparell respiratori, el pneumòleg, qui realitzarà les avaluacions pertinents a fi d'arribar a un diagnòstic.
Algunes altres característiques que acompanyen a la tos poden ser la seva freqüència i intensitat, l'aparició nocturna o estacional, presència d'altres símptomes com augments dels mocs nasals, febre o sorolls acompanyants, com sibilàncies.
Hi ha tipus de tos que solen ser distintives de la malaltia que les causa. Són les que acompanyen, per exemple, a la malaltia per reflux gastroesofàgic i la tos del coqueluche o tosferina. Quan es presenta reflux gastroesofàgic és perquè l'esfínter, que està situat entre l'esòfag i l'estómac, es relaxa. El contingut àcid de l'estómac es desplaça cap amunt, irritant la laringe; el reflux pot inclús passar a la tràquea. Apareix llavors una tos que generalment és espasmòdica i de predomini nocturn.
En el coqueluche es presenta en paroxismes de cinc a deu cops de tos intensa, seguits d'un soroll com una xiulada o roncs, causats per l'esforç en inspirar aire.
Les malalties que més freqüentment produeixen tos són el refredat comú o grip, les infeccions agudes dels bronquis i pulmons, les patologies cròniques com asma, bronquitis o emfisema, els processos al·lèrgics i el consum de tabac.
EL TABAQUISME I ELS TIPUS DE TOS
Les persones que han contret l'hàbit de fumar presenten, després d'un període de consum, una tos matinal, de curta durada, que ajuda a expulsar la secreció acumulada en la gola durant la nit.
Posteriorment, aquesta tos es fa més freqüent, més persistent i s'expulsa un volum major de secreció. Finalment, la tos es torna gairebé contínua i s'acompanya de dificultat per respirar, quan ja s'ha instal·lat un quadre de malaltia crònica.
El tabaquisme causa desenes de milers de morts per malalties cròniques del sistema respiratori i per diversos càncers.
En les embarassades, l'efecte del tabac sobre el fetus pot generar avortaments, malformacions, baix pes i mort sobtada del lactant. A causa de l'efecte del tabac sobre el fumador passiu, és important que tant el futur pare com l'embarassada suprimeixin el consum de tabac.